VI Jornada de Dret del Treball i de la Seguretat Social. Temps de treball i descans

El temps és un element determinant de la relació de treball.

Com a éssers humans (CARR, La pesadilla tecnológica, p. 301 i 302), encara que tenim capacitat per fer estimacions bastant exactes del pas del temps (en hores i minuts), com si tinguéssim un mecanisme intern que permetés mesurar-ho amb precisió, la nostra percepció és subjectiva i la seva representació pot veure's fàcilment alterada pel context i, en particular, pel nostre estat emocional.

L'aparició del rellotge mecànic i la seva generalització a mesura que es feia més petit (seguint amb el mateix autor, Superficiales, p. 61 i 62), va modificar la nostra forma de veure'ns, doncs, “una vegada que el rellotge havia redefinit el temps com una sèrie d'unitats d'igual durada, en la nostra ment comença a destacar el metòdic treball mental de la divisió i el mesurament”. De fet, el rellotge personal recorda al seu propietari “el temps malgastat o perdut”, tornant-se en un “esperó clau per a la realització personal i la productivitat”.

No obstant això, abans de l'aparició dels rellotges mecànics i, per tant, durant la major part de la història humana (Superficiales, p. 58), el temps ha estat experimentat per les persones com un flux continu i cíclic. Encara que es “tenia en compte”, aquest “compte” es duia a terme a través d'instruments que atenien a aquest procés natural (rellotges de sol o de sorra o clepsidres), sense “necessitat especial de mesurar el temps amb precisió ni de fragmentar el dia en bocinets”. Els moviments del Sol, la Lluna i els estels era, per a la major part de les persones, l'únic rellotge que necessitaven.

En efecte, en aquest període, a l'empara de la “Llei Solar” (SUPIOT, Crítica del Derecho del Trabajo, p. 93 i 94), el temps de treball estava vinculat essencialment als cicles rotatoris terrestres i, per tant, aquests delimitaven els moments de repòs. I la “Llei divina” va complementar aquests cicles, establint certs descansos.

Des de començaments de l'era industrial, el desenvolupament de la llum artificial, no obstant això, revolucionarà la nostra cronobiología en fer perdre al Sol el seu predomini sobre l'organització del treball dels homes, mentre que “el triomf de les ‘Llums’ legitimava la supressió dels descansos que prescrivia l'Església”.

En paral·lel, el caràcter patrimonial que els codis vuitcentistes atribuïen al treball, “va permetre (…) dotar de significat ple a aquesta llibertat nova, en tractar el treball com una cosa utilitzable a tot moment”.

L'abús que aquesta nova llibertat propiciava i la necessitat de preservar la seguretat en el treball, doncs, la salut dels treballadors estava tan compromesa que amenaçava a la seva supervivència biològica, va fer que la legislació social prengués el “relleu de l'antiga legislació solar i religiosa, substituint-la parcialment per la racionalitat biològica i mèdica”.

En efecte, desde les primeres regles que limitaven la jornada, la legislació social ha tingut per objecte “acomodar l'esfera econòmica al respecte de les exigències biològiques que pesen sobre la definició de la jornada laboral”.

I, complementant aquesta finalitat, a mesura que se succeïen els canvis en la tècnica i les maneres de vida, la regulació del temps de treball ha acabat acollint altres (i importants) preocupacions mereixedores de protecció.

Si bé és cert que els importants canvis legislatius introduïts pels recents RDLey 6 i 8 de 2019 han confirmat aquests propòsits, és molt probable que els reptes que la societat digital planteja exigeixin noves intervencions legislatives per reforçar aquests propòsits i, potser, integrar altres nous (avui insospitats).

-

La VI Jornada Dret del Treball i de la Seguretat Social que em complau presentar té per objecte abordar les qüestions més noves i controvertides sobre la delimitació del concepte temps de treball i el control de jornada (1ª Ponència), els descansos, vacances i permisos (2ª Ponència), l'adaptació del temps de treball per motius familiars (3ª Ponència) i el temps de treball en l'economia de les plataformes (4ª Ponència).

El propòsit de la jornada, que compta amb la generosa participació de destacats exponents de l'acadèmia, la judicatura i la inspecció de treball, és obrir un espai d'anàlisi i reflexió al voltant d'aquestes qüestions i possibilitar el debat sobre les mateixes.

Ignasi Beltran de Heredia Ruiz

Director de la VI Jornada de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UOC