En el camp de l'acció socioeducativa es parla sovint de posar en marxa accions educatives; tanmateix, costa concretar de què estem parlant quan ens referim a elles en els diferents contextos professionals. Què significa parlar d'educació en el camp de l'educació social? Podem afirmar que les pràctiques que es porten a terme en nom de l'educació social són educatives? On queda el discurs pedagògic en l'educació social? Sens dubte, avui dia es fan i es diuen moltes coses en nom de l'educació. Certa deriva innovadora oblida massa sovint que no hi ha canvis sense conèixer els orígens. Així mateix, no hi ha educació sense una aposta que assumeixi riscos, sense una promesa de futur, sense un projecte ple d'incerteses i desitjos. En efecte, la nostra és una professió marcada per un substantiu: l'educació. Tot i això, seguim excessivament pendents del que l'adjectiva, sobretot quan aquests adjectius tenen a veure amb certs processos de classificació (social, psiquiàtrica, delictiva...) dels subjectes de la nostra acció. Potser és el moment de substantivar-nos, de fer emergir una nova relació amb l'educació. O, dit d'altra manera, substantivar la nostra professió.
La V Jornada d'Educació Social vol convidar-vos a pensar, a recuperar quelcom dels llegats pedagògics, a reflexionar sobre allò que ens ha travessat a tots en algun moment de la nostra vida: la promesa educativa. I ho farem regirant, rebuscant, recreant on són els vestigis pedagògics d'una professió i d'una pràctica que, segons els nostres Documents Professionalitzadors, té un caràcter pedagògic. Us suggerim aquesta jornada de treball amb el propòsit explícit de reivindicar paraules com ensenyar, transmetre, aprendre... per fer-nos-les nostres i recuperar, així, el sentit educatiu (i, per tant, ètic i polític) de la nostra professió.