La inscripció ha finalitzat.
Sobre l'esdeveniment
- Categories:
- Dret i justícia
INTERNET, DRET I POLÍTICA 2017
PONENTS CONVIDATS:
JOSEP DOMINGO-FERRER, Distinguished Professor of Computer Science. Chairholder, UNESCO Chair in Data Privacy. IEEE Fellow. Universitat Rovira i Virgili.
PAOLO GERBAUDO, Director of the Center for Digital Culture of King's College London.
JANE C. GINSBURG, Morton L. Janklow Professor of Literary and Artistic Property Law, Columbia University Law School of New York.
ITZIAR DE LECUONA, Deputy director of the Bioethics and Law Observatory, professor on the Master's Degree in Bioethics and Law and in the Department of Medicine at the University of Barcelona.
ALESSANDRO MANTELERO, Professor of Private Law and Innovation and International Transactions law. Nexa Center of Internet and Society. Politecnico di Torino.
INGOLF PERNICE, Humboldt-Universität zu Berlin. Director of the Humboldt Institute for Internet and Society.
ALISON POWELL, Assistant Professor and Program Director of the MSc in Media and Communication Data & Society - London School of Economics and Political Science.
CORNELIUS PRITTWITZ, Full Professor for Criminal Law, Criminal Procedure, Criminology and Philosophy of Law. Goethe Universität, Frankfurt a.M.
JAVIER RUIZ DIAZ, Open Rights Group, Policy Director.
IRINA SHKLOVSKI, Associate Professor - IT University of Copenhagen. Co-Editor Big Data & Society Journal.
LINNET TAYLOR, Tillburg University Assist Professor for Data Ethics, Law and Policy. Tillburg Institute for Law, Technology and Society (TILT).
_______________________________________________________________________________
Managing Risk in the Digital Society serà el tema central del XIII Congrés Internacional d'Internet, Dret i Política (Barcelona, 29-30 de juny de 2017). Des dels anys noranta el concepte de societat del risc ha penetrat amb força en molts àmbits de les ciències socials i les humanitats. Des del dret i la ciència política, la societat del risc ha estat un concepte que ha vehiculat l'anàlisi dels riscos inherents a la societat contemporània i com aquests són objecte de regulació. Amb la irrupció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació s'ha produït un canvi profund en aquesta societat del risc. Les TIC estan estretament relacionades amb el risc, ja que aquestes són tant generadores de riscos com mitjans per evitar-los. El repte que tenim per davant és doncs el de gestionar els riscos inherents a l'era digital.
En el moment en què va néixer el concepte de societat del risc de la mà de Beck i Giddens, Internet i les TIC es trobaven en un estadi de desenvolupament embrionari. No obstant això, ja llavors s'intuïa que les TIC serien un dels camps paradigmàtics pel que fa a l'augment de la complexitat de la modernitat. Passades tres dècades des de la irrupció d'aquest concepte i de com ha permès l'estudi i la gestió del risc, es fa necessari obrir un debat profund sobre l'estat actual de la gestió del risc en la societat digital.
Cal, doncs, analitzar les TIC com a generadores de nous riscos i valorar com la societat els està afrontant, així com reflexionar sobre com les TIC han influït en la percepció i tractament dels riscos socials.
Quins usos de la tecnologia s'associen a determinats riscos? De quina manera percep la societat els riscos, nous i tradicionals? Els riscos són una oportunitat per al canvi i la millora social? Com els prevenim i qui està legitimat per regular-los i establir els límits? Aquestes i altres qüestions seran objecte de debat en el sí del congrés.
El desenvolupament general d'Internet i la irrupció en concret de les dades massives (big data) o de l'internet de les coses han suposat un pas endavant clau pel desenvolupament de la societat en qüestions com la salut, la seguretat, la qualitat de vida, l'estalvi de temps i energia o l'apoderament ciutadà que ha suposat múltiples beneficis —grans i petits— a la humanitat. No obstant això, són nombrosos els usos de les TIC que de forma més o menys immediata poden plantejar conflictes en relació amb els drets fonamentals, com el dret a la intimitat, el dret a la llibertat d'expressió i d'informació, o fins i tot nous drets configurats en el sí d'aquesta societat del risc tecnològica, com el dret a l'autodeterminació informativa.
Caldria preguntar-se fins a quin punt els actors privats, principalment les grans multinacionals, poden determinar les noves regles i límits del desenvolupament de les TIC. Assistim a un fenomen creixent d'autorregulació on determinats sectors fixen els propis codis de conducta i remeten a arbitratges la resolució dels possibles conflictes. S'està soscavant amb aquestes mesures la legitimitat democràtica? Quin ha de ser el límit infranquejable respecte a l'autonomia reguladora dels actors privats? Pot el mercat fixar les seves pròpies normes, tenint en compte que en la majoria dels casos vindran determinades pel que la tecnologia permet fer? D'altra banda, davant aquestes noves percepcions del risc, el legislador ha anat expandint el dret penal per donar una resposta ràpida a la gestió d'aquest risc minant les garanties fins ara intrínseques als sistemes penals de l'estat democràtic i de dret.
Una societat cada vegada més global genera riscos nous que necessiten d'una resposta política, des dels reptes mediambientals fins a la gestió de fenòmens com la migració, el terrorisme o la creixent desigualtat. Així mateix, el món digital ha accelerat els processos de transformació política, pressionant cap a una societat cada vegada més interconnectada però alhora desconnectada de les seves principals institucions polítiques, la qual cosa planteja nous i nombrosos interrogants. Les TIC han obert espais públics que obliguen a repensar el monopoli dels actors polítics tradicionals i la seva relació amb el ciutadà. Els mitjans digitals han fragmentat i revolucionat el panorama de la comunicació més enllà dels generadors habituals d'opinió pública. Internet ha donat pas a noves formes de contestació i protesta més enllà de les fronteres físiques i ha permès l'articulació de noves forces polítiques que qüestionen l'ordre establert. Fenòmens com Wikileaks han posat de manifest la vulnerabilitat del sistema a l'hora de retenir el secret i el control de la informació. En definitiva, el món digital obre nous espais i oportunitats per replantejar l'ordre polític actual alhora que accentua els riscos i les incerteses.
Les dotze edicions anteriors han consolidat el Congrés Internacional d'Internet, Dret i Política com a lloc de trobada anual d'investigadors, acadèmics i professionals interessats en les conseqüències de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en els diferents àmbits del dret i la política. Mostra del caràcter internacional del congrés és la participació de destacats acadèmics i investigadors internacionals en anteriors edicions, entre uns altres: Benjamin Barber, Hugh Beale, Llanci Bennett, Céline Deswarte, Lilian Edwards, Jane C. Ginsburg, James Grimmelmann, Mireille Hildebrandt, Bert-Jaap Koops, Henrik Kaspersen, Greg Lastowka, Fred von Lohmann, Ronald Leenes, Alessandro Mantelero, Helen Margetts, Chris Marsden, Ricard Martínez Martínez, Juan José Medina Ariza, Eben Moglen, Evgeny Morozov, John Palfrey, Yves Poullet, Daniele Quercia, Stefano Rodotà, Gerald Spindler, Alain Strowel, Cécile de Terwangne, Julián Valero, Wim Vanobberghen, John Vervaele, Duncan Watts, Raquel Xalabarder i Jonathan Zittrain.
El Congrés Internacional d'Internet, Dret i Política està impulsat i organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Per a qualsevol informació relativa al congrés poden escriure a l'adreça idpconference@uoc.edu.
Organitza
Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC
Amb la col·laboració de:
.jpg)
Revista IDP
.jpg){kind=logo}
Media partners:
La inscripció ha finalitzat.
Lloc de l'esdeveniment
Dates
Hora local de l'esdeveniment
00:00 Data d'inici
00:00 Data de finalització
Notícies